dimarts, 19 de desembre de 2017

CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT”!!!!


Aquesta darrera campanya electoral a Catalunya ha estat realment anormal des de tots els punts de vista, començant pel fet que va ser convocada amb una maniobra il·legal, inconstitucional, dels qui diuen que defensen la constitució, basada falsament en un article que no diu enlloc que el govern espanyol pugui substituir cap govern autonòmic per a convocar eleccions. Però no hi vull entrar, en aquestes qüestions purament tècniques i polítiques, que no són el meu camp, sinó que em centraré en una qüestió lingüística: la d’aquest verb que abans ningú deia ni sentia i que ara hem hagut d’empassolar-nos a tota hora de boca i mà de periodistes, presentadors i polítics: cessar. Com podeu comprovar consultant el Diccionari Català-Valencià-Balear, cessar té principalment en català un ús intransitiu, és a dir, sense complement directe, i vol dir ‘no continuar’ o ‘deixar de fer: “el mal temps ha cessat” (sense cap complement), “els manifestants han cessat de cridar” (amb complement preposicional); el sentit de ‘no continuar’ és manifest també quan el subjecte és un substantiu amb significat de ‘càrrec’: “el president cessarà el mes qui ve”, és a dir, no continuarà com a president. Només hi ha una possibilitat d’usar “cessar” amb complement directe: quan el subjecte expressa que deixa de fer allò que fa, com a l’exemple que ens en dóna el DIEC, “Quan hauràs cessat el teu parlament, podràs seure”. Aquest ús català coincideix amb el francès cesser (Dictionnaire de l’Académie française), l’italià cessare (Dizionario Italiano Olivetti), i el portuguès cessar (Dicionário Priberam), citant només les principals llengües romàniques. En canvi, és parcialment diferent de l’ús espanyol, en què cesar ha agafat també el significat de ‘destituir’ (Diccionario de la Real Academia Española), que –curiosament?– s’ha encomanat al gallec (Dicionario da Real Academia Galega). No cal ni remarcar, com podeu intuir, que francès, portuguès, italià i català són fidels a l’original llatí cesso – cessare (Grand Dictionnaire Latin Olivetti), i que és l’espanyol que ha fet una innovació, servilment acceptada pel gallec i ara pels polítics, periodistes i assessors lingüístics dels mitjans de comunicació catalans, com l’És a dir de la CCMA . Hom diu que pretén aconseguir la independència política, però hom és incapaç de mantenir la independència lingüística, que només depèn de nosaltres mateixos, dels catalans. Si voleu ser independents de veres, començau per ser independents de llengua, i no adopteu els usos espanyols. CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT” I DIGAU BEN CLARAMENT I FORT “EL PRESIDENT DESTITUÏT”, que a mi em sembla fins i tot molt més expressiu.
Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG