El mercat de l’Olivar

14 de juliol de 1998

El mercat de l'Olivar és un dels redols de Palma que més conserva una certa autenticitat local. Passejant-hi i escoltant els placers i els seus clients et pot fer la sensació que encara ets a la Mallorca de sempre, a la Mallorca on la gent es coneix i es tracta amb familiaritat, a la Mallorca on la gent manté viva la seva llengua i on s'aprecien els productes del país. De fet, sentint les persones que hi transiten i hi compren, dins l'Olivar tens la impressió que encara et trobes 30, o potser més, anys enrere, quan no es sentia tant de castellà pertot i quan els estrangers encara eren només –o sobretot– transeünts.

Però la realitat és que els anys han passat i som ja a les acaballes del segle XX –que, remarquem-ho de passada, finirà dia 31 de desembre del 2000, no de 1999, com qualque desentès en Matemàtiques ens vol fer creure–, i el mercat de l'Olivar no s'ha sabut adaptar als nous contexts socials sorgits en aquestes darreres dècades. D'una banda, ha iniciat una –potser encara mínima– decadència comercial provocada per la competència de les grans superfícies, que han estirat una part de la clientela tradicional, aquella que s'estima més anar a un centre on ho pot trobar tot, encara que de segons què no pugui triar gaire. D'altra banda, i això no és provocat per cap element extern, el mercat de l'Olivar –de dependència municipal, no ho oblidem– funciona sociolingüísticament com en temps d'en Franco: s'hi parla en mallorquí, però s'hi escriu en castellà. Els rètols de les parades són majoritàriament els mateixos de sempre, en foraster, i els retolets dels productes són –amb poquíssimes excepcions– també en aquesta llengua, si en saben. De les albergínies en diuen berenjenas, de les mongetes judías, de les cireres cerezas, de les lletugues lechugas, de les taronges naranjas, o dels esclata-sangs setas. Com a qualsevol mercat castellà. Però a la pescateria la cosa no és tan fàcil, com és natural, perquè l'especificitat del peix que es pesca a la nostra mar no és del tot la mateixa del peix que es coneix a Castella, i no sempre els peixaters saben com traduir-los, de manera que al costat de mero (per anfós) o salmonetes (per molls) escriuen aberracions com xarret (per gerret) o chonquillo (per jonquillo). I amb els peixos que es duen de l'Atlàntic o de la mar Cantàbrica, qualcuns amb un nom semblant a qualque nom nostre, sent, però d'espècies diferents, es provoca la confusió en el client que no els coneix bé. Per exemple, es posa el nom de gallo al que nosaltres diríem rèmol, induint així la gent a comprar-ne com si es tractàs de galls (de Sant Pere). A voltes, tot s'ha de dir, la qüestió no és simplement de traducció mal feta o de confusió del nom castellà: hi ha peixos que ja han perdut comercialment el nom mallorquí. Si veus que hi ha lenguados i demanes pelaies et diran que no en tenen, que allò no ho són. I si se t'acudeix demanar aladroc possiblement no t'entendran, t'oferiran boquerón. Però encara hi ha un altre cas d'embull onomàstic, que em sembla més greu per l'engan que suposa cap al client: sovint sovint s'ofereix com a gerret (és a dir, l'espècie ‘Spicara smaris’) el que en realitat és en mallorquí popular gerret fabiol (ço és, l'espècie ‘Centracanthus cirrus’), oficialment gerret anglès o imperial (decret 65/1989 del Govern Balear), d'una qualitat molt inferior.

Ara hi ha tot un moviment al mercat de l'Olivar perquè pareix que els qui comanden, amb aqueix desig d'adaptació als temps moderns, tenen la intenció de llevar la pescateria de la planta baixa, per col·locar-hi un centre comercial d'aquests moderns. Se'n volen dur els peixos al primer pis, devora la carn! Els peixaters han armat rebombori perquè no es volen moure i demanen firmes de solidaritat als clients. ¿En quina llengua han fet els seus manifests? En castellà, és clar. Ja ho deia, com en temps d'en Franco.

Com a client assidu de l'Olivar, sobretot de la pescateria, els vull manifestar el meu suport en la seva reivindicació: l'Olivar no serà igual si lleven el peix de la planta baixa. Reivindic el meu dret a no haver-hi d'anar a posta, a la pescateria, me la vull trobar quasi sense voler, com ara, com des de sempre. ¿Per què s'ha de canviar allò que funciona bé?

Però també com a client assidu del mercat de l'Olivar, els vull manifestar, als placers, el meu desig –que crec compartit per moltes de persones– que aprofitin tot aquest moviment que hi ha i la reforma que es veu venir per a incorporar la llengua catalana a la retolació general i a la retolació particular dels articles. Que es decideixin, d'una vegada, a designar els productes pel seu nom autèntic, el de la terra on es crien o el de la mar on s'agafen. Que no ens continuïn prenent a tots per forasters. Que hi pensin bé i vegin que som sobretot els mallorquins els qui els hem mantengut la feina durant anys. Ens mereixem aquest detall.

D'altra banda, crec que també és ben hora que el Govern Balear es preocupi que el decret a què he fet referència sigui efectiu al públic i els nostres noms dels peixos siguin presents no només a l'Olivar, sinó a tots els mercats i peixateries. Ara per ara, la llista de noms oficials dels animals marins d'interès comercial no ha passat de ser un document intern d'escassa utilitat i uns cartells de difusió misteriosa. I així mateix és ben hora que els inspectors vigilin que no es vengui una espècie per una altra. Respectin, per favor, els nostres drets com a consumidors.