18 d'abril de 2005
Fa uns dies el diari informava que el “comitè de savis” que fan propostes per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia havia aprovat proposar (en una votació guanyada per un vot de diferència) que al nou Estatut s’hi inclogués el reconeixement de les “modalitats lingüístiques” balears: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer. Ja es veu, ja, que aquests savis necessiten justificar les dietes que deuen cobrar per fer les seves reunions i, com que es veu que no hi ha res més important per a proposar, s’entretenen a discutir desbarats; desbarats que, a més a més, posen a votació i són aprovats! ¿I per què, posats a passar el temps amb banalitats, no proposen que l’Estatut inclogui també un parell d’articles que reconeguin els vestits típics de pageset i pageseta propis de cada vila de les Illes? ¿I per què no ha de reconèixer també l’Estatut els plats i dolços més típics de cada una (les sopes, el frit, la porcella, el trempó, el tumbet, la caldereta, el formatge de Maó, el flaó, etc.)? Fins i tot qualcun d’aquests (el pamboli amb tomàtiga, per exemple) podria ser declarat simbol oficial identitari, com la bandera del castellet, i aparèixer al logotip del Govern per a promoció turística, com a fons del nom en foraster de les 4 illes. I encara trob que a l’Estatut també s’hi haurien de reconèixer expressament les plantes endèmiques de l’arxipèlag i animals tan nostrats com el ferreret... No fos cosa que els catalanistes, que estan encaparrotats a fer-nos iguals que Catalunya, facin maniobres perquè tot això, que constitueix l’essència de “lo nostro”, sigui substituït per elements externs i rebutjables com els pagesos catalans amb barretina (alerta, però, que els eivissencs ja en duen!), les mongetes amb botifarra, les plantes del Pirineu o els gripaus del Montseny. I de la Mare de Déu de Lluc, ¿què me’n direu? És absolutament imprescindible que sigui expressament reconeguda a l’Estatut com la patrona de les Illes, que si no encara ens imposaran la Mare de Déu de Montserrat, que per molt que també sigui moreneta no és la nostra (per ventura, però, ens convendria que ho fos, perquè el Barça va camí del títol de lliga i el Mallorca va camí de la segona divisió, i això segur que és una qüestió d’influències virginals)... No, i ara que ha sortit el Mallorca, també crec que l’hi haurien de ficar, a l’Estatut, perquè és el nostre símbol futboler i s’ha de protegir, encara que sigui a segona divisió (al cap i a la fi, l’Estatut mateix continuarà sent de tercera). Bé i tornant a les modalitats, naturalment supòs que aquests savis tan savis i desenfeinats també deuen tenir previst que siguin reconegudes per l’Estatut les modalitats insulars del castellà, perquè no podem consentir que es perdin expressions tan típiques i estimades com ¡ca, puedes pensar! o ¡y sabes que lo es de cojonudo!
Vaja, que diguin el que vulguin, els savis, que per això ho són, per a transmetre la seva saviesa. Però que la demostrin, també, a aquesta saviesa. I que la demostrin dient coses interessants, no bajanades com que hi ha una modalitat insular per illa. ¿I d’on s’ho han tret, a això? Savis en qualque cosa és possible que ho siguin, però en dialectologia ja es veu que no. Ni en sociolingüística, que si ho fossin ja sabrien que el problema del català a les Balears no és la pèrdua de les modalitats, és la pèrdua de vitalitat, d'utilitat, d'ús; de parlants normals, amb una paraula. En lloc de fer simplement el joc del PP i fomentar la confusió, els savis que varen votar tan ridícula proposta més valdria que s'apuntassin a qualque curs de reciclatge i aprenguessin quina és la història que hem patit, que els ha duit a fer tan trist paper dins la societat. Si són tan savis, que cerquin un remei al procés de minorització i de degradació de la llengua, i que tenguin la valentia de proposar-lo. Jo, que no som tan savi, els n'assenyal un, de remei necessari (però insuficient): que a l'Estatut digui que el coneixement del català és tan obligatori com el de l'espanyol. Ja sé, però, que aquest no els agrada, perquè no es pot imposar res a ningú... ¿No és ver?
Per cert, entre tants de savis, ¿quants n'hi ha que són capaços d'escriure bé en català? M'agradaria saber-ho... Només per curiositat, és clar.
Fa uns dies el diari informava que el “comitè de savis” que fan propostes per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia havia aprovat proposar (en una votació guanyada per un vot de diferència) que al nou Estatut s’hi inclogués el reconeixement de les “modalitats lingüístiques” balears: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer. Ja es veu, ja, que aquests savis necessiten justificar les dietes que deuen cobrar per fer les seves reunions i, com que es veu que no hi ha res més important per a proposar, s’entretenen a discutir desbarats; desbarats que, a més a més, posen a votació i són aprovats! ¿I per què, posats a passar el temps amb banalitats, no proposen que l’Estatut inclogui també un parell d’articles que reconeguin els vestits típics de pageset i pageseta propis de cada vila de les Illes? ¿I per què no ha de reconèixer també l’Estatut els plats i dolços més típics de cada una (les sopes, el frit, la porcella, el trempó, el tumbet, la caldereta, el formatge de Maó, el flaó, etc.)? Fins i tot qualcun d’aquests (el pamboli amb tomàtiga, per exemple) podria ser declarat simbol oficial identitari, com la bandera del castellet, i aparèixer al logotip del Govern per a promoció turística, com a fons del nom en foraster de les 4 illes. I encara trob que a l’Estatut també s’hi haurien de reconèixer expressament les plantes endèmiques de l’arxipèlag i animals tan nostrats com el ferreret... No fos cosa que els catalanistes, que estan encaparrotats a fer-nos iguals que Catalunya, facin maniobres perquè tot això, que constitueix l’essència de “lo nostro”, sigui substituït per elements externs i rebutjables com els pagesos catalans amb barretina (alerta, però, que els eivissencs ja en duen!), les mongetes amb botifarra, les plantes del Pirineu o els gripaus del Montseny. I de la Mare de Déu de Lluc, ¿què me’n direu? És absolutament imprescindible que sigui expressament reconeguda a l’Estatut com la patrona de les Illes, que si no encara ens imposaran la Mare de Déu de Montserrat, que per molt que també sigui moreneta no és la nostra (per ventura, però, ens convendria que ho fos, perquè el Barça va camí del títol de lliga i el Mallorca va camí de la segona divisió, i això segur que és una qüestió d’influències virginals)... No, i ara que ha sortit el Mallorca, també crec que l’hi haurien de ficar, a l’Estatut, perquè és el nostre símbol futboler i s’ha de protegir, encara que sigui a segona divisió (al cap i a la fi, l’Estatut mateix continuarà sent de tercera). Bé i tornant a les modalitats, naturalment supòs que aquests savis tan savis i desenfeinats també deuen tenir previst que siguin reconegudes per l’Estatut les modalitats insulars del castellà, perquè no podem consentir que es perdin expressions tan típiques i estimades com ¡ca, puedes pensar! o ¡y sabes que lo es de cojonudo!
Vaja, que diguin el que vulguin, els savis, que per això ho són, per a transmetre la seva saviesa. Però que la demostrin, també, a aquesta saviesa. I que la demostrin dient coses interessants, no bajanades com que hi ha una modalitat insular per illa. ¿I d’on s’ho han tret, a això? Savis en qualque cosa és possible que ho siguin, però en dialectologia ja es veu que no. Ni en sociolingüística, que si ho fossin ja sabrien que el problema del català a les Balears no és la pèrdua de les modalitats, és la pèrdua de vitalitat, d'utilitat, d'ús; de parlants normals, amb una paraula. En lloc de fer simplement el joc del PP i fomentar la confusió, els savis que varen votar tan ridícula proposta més valdria que s'apuntassin a qualque curs de reciclatge i aprenguessin quina és la història que hem patit, que els ha duit a fer tan trist paper dins la societat. Si són tan savis, que cerquin un remei al procés de minorització i de degradació de la llengua, i que tenguin la valentia de proposar-lo. Jo, que no som tan savi, els n'assenyal un, de remei necessari (però insuficient): que a l'Estatut digui que el coneixement del català és tan obligatori com el de l'espanyol. Ja sé, però, que aquest no els agrada, perquè no es pot imposar res a ningú... ¿No és ver?
Per cert, entre tants de savis, ¿quants n'hi ha que són capaços d'escriure bé en català? M'agradaria saber-ho... Només per curiositat, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada